Penso.. no faig mes que pensar i em venen al cap records i imatges boniques, com he sigut i tot el que he fet, lo bé que mho he passat i lenergia que he tingut i que he transmès. I segueixo pensant i em veig ara tant i tant diferent, no sóc capaç de ser com era, no sóc capaç de quedar amb algun amic i/o amiga, no sóc capaç de passarmho bé Tot el que menvolta son preocupacions i responsabilitats i només visc per aix.. i em pregunto a mi mateixa si disposo de temps per mi, per divertir-me, per desconectar, PER SER JO MATEIXA, la resposta es si, si que tinc temps, per no sóc capaç. Que mestà passant doncs?? Passen els dies i cada cop saccentua més aquesta sensació.. Tinc unes ganes inmenses de riure com mai, de disfrutar de les coses, de fer el boig de sortir daquest món de rutines, feina i responsabilitat dacabar de ser feliç. Algú em diría: tens feina, tens amics, tens una familia i una parella que testima i et fa costat, tens salut i vius bé si es cert Em torno a preguntar I PQ EM SENTO AIXÍ ? Sóc egoísta per aix, que mes vull? Doncs estar bé amb mi mateixa, crec que es la resposta Per com ho haig de fer? Qui em pot ajudar? Poder es la vida que es així que totes aquestes responsabilitats et canvien? Quan ets petit, jove i adolescent, tot es jugar i aprendre, passartho bé, disfrutar de la vida, DESCOBRIR, ser espontani, divertit i molt social, almenys en el meu cas, PQ HE CANVIAT ? No puc tornar enrere, per si mencantaria RECUPERAR aquesta sensació Qui majuda? Que haig de fer ? Qui té la resposta?
